Són les 7 del matí de diumenge i sona el despertador.Encara no m'ho puc creure, dissabte al vespre vem arribar a l'Estartit doncs ens havíem inscrit en el Torneig de Tardor de Gualta que començava a les 9 del matí. En David havia tingut partit de Basquet a les 16:00h, partit que va guanyar el BAM, dos partits dues victòries, no està gens malament. Seguirà la "ratxa" amb el P&P? Anàvem a veure-ho.
Després de la dutxa, l'esmorzar i uniformar-nos amb el mateix polo anem al carrer, hem quedat amb en José Antonio i l'Albert per marxar plegats, encara que cadascú amb el seu cotxe.
El termòmetre marca 10º, anirem prou abrigats? Jo, per si de cas, duc jaqueta posada i armilla de punt a la bossa. A mida que ens apropem al camp el termòmetre va baixant grau a grau, al pàrquing el mercuri està a 6º. Opto per posar-me l'armilla. Ens calcem les sabates i ens dirigim a la recepció a complir el protocol de recollir la tarja i veure com sortim. L'organització ha tingut el bon criteri de separar-nos, cadascú surt d'un forat diferent, en José Antonio del 17, l'Albert del 16, jo del 15 i en David del 14. Fa goig la casa club i no només perquè està plena de gent. Recollir la tarja de mans de la Raquel i deixar anar l'altra tarja a mans de la Júlia, totes dues rialleres, és l'auguri de que pot ser un gran dia.
Anem a escalfar als tees de pràctiques i quan falten 10 minuts per a la sortida cadascú al tee del forat que ens correspon.
Quan arribo ja hi ha dos companys esperant en Javier, juvenil, i en Josep Maria, sènior, ens falta un que arriba poc abans del coet que indica la sortida, juga substituint el que havia de venir i no s'ha presentat. En Jordi, hcp 4, és qui ha de començar, hem decidit sortir per ordre de hcp, un criteri com un altre qualsevol.
Fa fred, les mans estan gelades i surten el mínim de les butxaques. Per què no m'hauré comprat el guants polars de la Wilson? Hauré de tornar a Golf Usa de Badalona o bé a Mundo Golf, una botiga de la que us parlaré, si puc en el proper post.
El meu objectiu és sumar els 0,2 punts al meu handicap significat de no haver arribat als 31 punts Stableford. Els tres primers forats (15, 16 i 17) així ho pronostiquen 5 (havent tirat una bola provisional, que vaig oblidar a la gespa, doncs no estava gaire segur d'haver acabat a l'aigua), creu i 4 cops; 3 punts en tres forats no anem bé.
Estar als forats del bosc no ajuda a entrar en calor i la ma dreta segueix força gelada. Amb aquest ànim arribem al forat 18, cal saltar l'obstacle d'aigua i em duc la primera sorpresa, em quedo a dos metres del forat! Òbviament fallo el birdie i em tinc de conformar amb un par, 3 punts més a sumar a la targeta.
A mida que anem avançant vaig estabilitzant el joc, par al forat 1 i apa de nou a l'ombra dels arbres. Quatre bogeys seguits i de nou al sol als forats 6 i 7, sortida curta a tots dos, serà per l'obstacle d'aigua que comparteixen?) i dos pars més. Això va bé o no, si arribo a 31 punts mantindré el handicap. Arribem al forat 8, aquell on un dia vaig fer un Hole in One i no, avui necessito complir el par. El 9 és un forat per desentonar, torno a necessitar un doble bogey. Sort que a partir d'aquí ens espera el sol a la resta de forats. A totes aquestes hem agafat al grup que va davant nostre i com que ens toca esperar la sortida aprofito i d'una carrera en planto a la casa club, cal treure el litre d'aigua que porto begut. A la porta dues hostesses ofereixen xocolata calenta i melindros, de tornada agafo un parell i em vaig traient la jaqueta. Es nota la calor del sol.
Així reanimat afronto el últims 5 forats. Se m'ha fet curt el recorregut que portem, en Jordi ha vingut amb un company que no ha pogut jugar però que és el que més a jugat, ens ha donat savis consells entre forat i forat, llàstima que sigui tant dolent pels noms.
Acabo la volta al forat 14 amb dos pars i tres bogeys. Complim el ritual de signar targes i donar a cadascú la seva i cap a la casa club a retornar-les. Una bona encaixada de mans i un fins aviat. Ha estat un plaer compartir amb aquestes quatre persones tres hores del matí de diumenge.
Les hostesses de la xocolata no hi són, però la xocolata i els melindros si. També hem trobo amb en José Antonio, l'Albert i en David, jo no he comptat els cops de la targeta, però en José Antonio ho fa i surten 68 cops! Mai havia baixat de 72. És bo i és dolent, això vol dir que he sumat més de 36 punts stableford amb el que hauré reduït el meu handicap. Torno la targeta a la Júlia que li dóna a Yuri que s'està barallant amb l'ordinador i la resta de targetes i al carrer que hi ha tothom.
Deixem les bosses dels pals al cotxe i ens dirigim al catering, on són les dues hostesses preparant entrepans de xistorra calenta. Vi negre al porró, vi dolç a l'altre porró, pastes salades, fruits secs i patates fregides ens ajudem a esperar els resultats.
Diuen els resultats, l'Albert guanya la copa de millor infantil en handicap, i en Javier, un dels companys de joc guanya la de handicap superior, i és que ha fet una gran volta. En Sergio Marin de Castelló guanya el pernil a l'haver-se aproximat més al forat 18.
Després de les copes arriba el clàssic sorteig de regals, ampolles de vi i cava, polos i jerseis amb l'anagrama del club i arriba la segona raclette en sorteig que li toca al David i després de la raclette ve la fondue, treuen la tarja i, qui és l'afortunat? Francesc González diu l'speaker, si, jo. Com anem amb el mateix polo se senten les rialles del públic pare i fill, millor dit fill i pare seguits, quina casualitat! Ara que també em vaig dur els dos petons de rigor, no vaig tenir tanta sort com el primer classificat sènior que a més dels petons i la copa es va fer la foto amb les dues hostesses.
Finalment cap a casa a dinar i a esperar els resultats que m'ha enviat, molt amablement com sempre, en Yuri.
Finalment he fet 68 cops (51 aplicat el nou handicap) i 22 punt bruts que en net han arribat a 39. L'objectiu l'he assolit però al revés, he baixat el meu handicap a 16,8 dels 18,6 amb els que havia començat. Menys puntets a la tarja de sortida dels propers tornejos.
Ja n'estic apuntat a un altre la Ryder Gualta-Castelló per parelles amb en José Antonio, no sé però quins colors ens toquen defensar. En David i l'Albert defensaran els de Castelló l'equip amb el que participen al campionat juvenil de Catalunya.
Els resultats del David? No van ser bons, de fet ha sumat un 0,2 al seu handicap. Una volta dolenta i és que no es pot jugar, amb aquella temperatura, en pantalons curts i màniga curta des del primer forat.
