dimecres, 23 d’abril del 2008

Interclubs juvenil 1a prova i basquet!

Aquest diumenge començarà a Teià l'interclubs juvenil, en David, un any més, defensarà els colors de Castelló d'Empuries, Gualta no te equip en aquesta categoria.
Serà un cap de setmana difícil doncs caldrà compaginar Pitch & Putt i Basquet. Pel que sembla tots dos coincidiran el dissabte, cal veure quines seran les hores, la del basquet a les 4 de la tarda la de Teià encara no la coneixem, espero que sigui aviat, del contrari haurem d'anar corrent d'un lloc a l'altre, això si no ens veiem obligats a deixar una de les dues competicions.

divendres, 23 de novembre del 2007

Mundo Golf

Mundo Golf és una botiga dedicada al material de Pitch and Putt i de Golf que qualsevol aficionat/da pugui necessitar, fustes, híbrids, ferros, wedges, putts, boles, guants, sabates, bosses, roba i complements de les primeres marques com Callaway, Ping, Wilson, Taylor Made, Cleveland, Titleist, Mizuno, etc. Però també hi ha lloc per llibres i DVD,s dedicats a aquest esports.
La vaig trobar per casualitat un dia anant de casa a la feina per un dels quatre camins que faig servir, amb això de la dieta vaig deixar aparcada la moto al pàrquing i em dedico a anar caminant. És el camí que em far passar pels carrers de Còrsega, Equador i Berlin, i aquesta botiga, encara que com ja veureu és més que una botiga, està a la cantonada de Josep Tarradellas i Equador, exactament al número 3 d’Equador.
Deia que és més que una botiga i per a mi ho és. Està dividida en dos pisos, la planta baixa està dedicada al material i a la roba i al soterrani hi ha l'espai dedicat a les classes de golf amb un simulador, un analitzador de swing, una petita zona d'aproach i un putting green amb una gespa artificial molt ben aconseguida.
Però clar d'aquesta botiga, si bé el material és molt bo, el més important són les persones, jo en conec dues en Jorge Pérez i en Oscar Miguel. De Jorge tinc una anècdota, doncs resulta que un dia que vaig anar amb l'Anna i en David ens vem assabentar que era l'oncle d'una companya de curs de l'Anna, la Clàudia.
Oscar, a més de ser professional de golf, és qui porta l'escola de golf que hi ha al soterrani. Jo vaig fer una classe amb ell just abans de participar en el torneig de tardor de Gualta, aquell en el que vaig baixar 1,8 punts de handicap i en el que vaig estrenar el putt que els hi va comprar la Montse per regalar-me'l pel meu sant. Crec que hauré de fer la segona abans del torneig de la Creu Roja del 2 de desembre. També els hi hem comprat algunes coses més.
Però, malgrat que van obrir la botiga a principis de setembre fins ahir, dijous, no van fer la inauguració a la que vaig anar amb en David. Hi havia força gent i, a més de canapès i beguda, es feia un concurs d'aproximació amb el simulador virtual del soterrani. Vaig tenir l'ocasió de saludar, a més de Jorge i Oscar, als pares de la Clàudia, la companya de l'Anna, i a Toni Enciso de Castell de Godmar, també vaig reconèixer en Josep Maria Minguella.
Si esteu interessats en aquest divertit esport ja sabeu per on heu de passar. Jo us aconsello practicar al simulador virtual, se n’obté molt informació.

dilluns, 19 de novembre del 2007

Open Castelló-Gualta. Segona Volta - Gualta.

Vaig acabar el darrer post dient "si el 21 d'octubre a les 9 del matí estàvem a 6 graus imagineu-vos a quants estarem el 18 de novembre" bé, ara ja ho sé: 1 sota zero a la sortida de l'Estartit i, pel que va comentar en Marc, a 4 sota zero a alguns greens del camp. En tots els anys que fa que tinc casa a l'Estartit és el primer novembre que recordo que fes tant de fred.
Però nosaltres puntuals. "Inasequibles al desaliento". Havíem quedat a les 08:10 amb en José Antonio i l'Albert per anar plegats al camp i, d'aquesta manera
, deixar l'altre cotxe a les dones per què poguessin anar a l'entrega de premis. Fred en feia i molt. Carreguem bosses de pals i marxem cap el camp. El termòmetre del cotxe començava marcant 8 graus, els del pàrquing però poc a poc anava baixant, fins que a la rotonda de la Torre Gran es va situar als -1º, temperatura que ens va acompanyar fins a l'aparcament que, curiosament degut a l'hora que era estava gairebé buit. No més calia, però, mirar la gespa del 10, la de la zona de pràctiques i la del putting green per veure que havia gelat i que encara hauria de passar una bona estona per tal que tornés a un estat jugable.
Ens calcem sabates i roba d’abric i ens dirigim a complir el protocol de retirar la targeta. De camí sento algú que diu que els remuntadors estaven a l'altre costat. I és què, com ja us he dit, el camp estava ben blanc.
A la recepció la Raquel i la Júlia es barallen amb l'ordinador i ja comenten que a les 9 de sortir res de res, que tots els greens estan gelats i que ja anirà avisant. Deixo doncs que segueixin amb la seva feina i vaig a parlar amb tots els coneguts que s'hi van aplegant a la porta.
Finalment a tres quarts d'onze ens dirigim al tee del 3 per trobar-nos amb la parella amb qui passarem el matí. També un pare amb el seu fill, en Plácido i en Javier, amb aquest últim ja vaig coincidir al torneig de tardor.
Canvi de targetes i sorteig d'ordre de sortida, en Javier és qui surt primer al tenir el handicap més baix.
En David va començar "fred" mentre jo aconsegueixo el parell del camp. Així anem forat a forat fins que arribem al del sis, on en David signa la seva primera creu i, mentre estem patejant, sento com quelcom caigués a l'aigua i els crits d'una dona del grup que estava al green del 7, miro al llac i em veig al David amb mitg cos dins de l'aigua. Correm a treure'l però ell ja ha aconseguit sortir sol. Havia relliscat a la gespa gelada.
Després de l'ensurt resulta que en David signa dos parells seguits. El vaig enviar a la recepció, on la Júlia li va dir que no més li podia passar a ell, a comprar mitjons secs (al final quatre parells) i vem trucar a la seva mare per tal que portés pantalons secs de recanvi. Degut a l'ensurt anem acumulant una mica de retard, en David es canvia tres vegades més de mitjons, i ja no acaba d'agafar el joc.
Al final signem un 71 net que ens va situar en el lloc 40 de 45, i en la classificació handicap ens van quedar 57 cops i al lloc 38. Com veieu, si mireu l'altre resultat, molt pitjor que a Castelló i és que, com us deia, ens van faltar els parells d'en David.
Finalment, a quarts de tres, entrega de premis, i de la copa al capità de l'equip campió, Gualta, amb el que durant un any més la tindrem a la nostra vitrina. A tot això la Montse esdevé, per atzars de la tecnologia en la fotògrafa oficial de l'entrega de premis.
També era l'hora del sorteig de records. A Plácido i Javier una gorra de cada camp (en van acumulant doncs a Castelló els hi va tocar el mateix). A José Antonio i Albert tres pilotes serigrafiades de cada camp. Com que no hi havia ni cervesa ni aparells de cuina pensava que no ens tocaria res però en Marc treu la targeta i diu el nostre nom. El premi: una tovallola de cada camp, i és que era normal que fos així.
No sé si podrem participar al campionat del dia 2 de desembre Torneig Creu Roja. Si és així ja trobareu el post.

dimecres, 7 de novembre del 2007

Open Castelló-Gualta. Primera Volta - Castelló.

Quan vem acabar el Torneig de Tardor "Energizer" de Gualta ens van convidar a participar en aquest torneig clàssic que enfronta parelles de Gualta amb parelles de Castelló, compten les 10 millors targetes. El guanyador de les dues darreres edicions ha estat Gualta, amb el que si torna a guanyar aquest any es queda el trofeig en propietat.
Com que la modalitat és la de parelles, four-balls, medal play, ens acabem apuntat cada pare amb el seu fill, o sigui el José Antonio amb l'Albert i en David i jo, defensant els colors de Gualta.
A les 14:30 els jugadors estem preparats al camp de Pitch & Putt de Castelló-Empuriabrava, hem deixat al sector femení passejant pel poble de Castelló d'Empúries. Complim amb el ritual de recollir la tarja i saludar als amics d'aquest camp, anem a escalfar una mica, la temperatura agradable ajuda a jugar en màniga curta, i ens dirigim al forat 13. A mig camí ens trobem a l'Adolfo i l'Anna, la nostra parella contrincant que han vingut de Salou a participar en aquest campionat. No juguem al millor dels ritmes, la manca de punteria dels primers forats en fan perdre més temps del desitjat buscant boles que han de ser per algun lloc. L'Anna està molt contenta doncs està fent la volta de la seva vida, després d'un inici incert va signant parell darrera parell, l'Adolfo també fa un bon partit en la línia del seu handicap 11. En David comença fred, fins i tot fa volar un pal, però es va entonant a poc a poc i comença a fer parells i fins i tot signa un berdie des d'avantgreen, jo en la tònica que em permetrà mantenir el meu hcp de 16,8.
Acabem el divuitè forat gairebé de nit. Anem a la casa club a signar i tornar les targetes i com els que les registren són l'Enric i en Jaume en David veu que el resultat ens fa baixar una dècima el nostre handicap.
El resultat final de 63 cops scratx i 49 hcp ens ha situat en el lloc 41 de la classificació scratx i en el 15è de la classificació handicap de les 58 parelles que hi participaven entre els dos dies.
De les 18 parelles de Gualta hem quedat en la posició 14 scratx i en la 6ª handicap.
La tornada la tenim el dia 18 de novembre al camp de Gualta on sortirem diumenge a les 9 del matí, en David té partit de Basquet el 17 a les 16:00h amb el que ens tocarà anar dissabte a la tarda a l'Estartit i aixecar-nos de matinada per estar a l'hora al camp.
Però això ja us ho explicaré el dia 20 amb els resultats a la ma, per ara he anat a veure als amics de Mundo Golf a comprar-me uns guants de golf d'hivern per a les dues mans, si el 21 d'octubre a les 9 del matí estàvem a 6 graus imagineu-vos a quants estarem el 18 de novembre.

dimarts, 23 d’octubre del 2007

Torneig Energizer - P&P Gualta, 21 d'octubre de 2007

Són les 7 del matí de diumenge i sona el despertador.
Encara no m'ho puc creure, dissabte al vespre vem arribar a l'Estartit doncs ens havíem inscrit en el Torneig de Tardor de Gualta que començava a les 9 del matí. En David havia tingut partit de Basquet a les 16:00h, partit que va guanyar el BAM, dos partits dues victòries, no està gens malament. Seguirà la "ratxa" amb el P&P? Anàvem a veure-ho.
Després de la dutxa, l'esmorzar i uniformar-nos amb el mateix polo anem al carrer, hem quedat amb en José Antonio i l'Albert per marxar plegats, encara que cadascú amb el seu cotxe.
El termòmetre marca 10º, anirem prou abrigats? Jo, per si de cas, duc jaqueta posada i armilla de punt a la bossa. A mida que ens apropem al camp el termòmetre va baixant grau a grau, al pàrquing el mercuri està a 6º. Opto per posar-me l'armilla. Ens calcem les sabates i ens dirigim a la recepció a complir el protocol de recollir la tarja i veure com sortim. L'organització ha tingut el bon criteri de separar-nos, cadascú surt d'un forat diferent, en José Antonio del 17, l'Albert del 16, jo del 15 i en David del 14. Fa goig la casa club i no només perquè està plena de gent. Recollir la tarja de mans de la Raquel i deixar anar l'altra tarja a mans de la Júlia, totes dues rialleres, és l'auguri de que pot ser un gran dia.
Anem a escalfar als tees de pràctiques i quan falten 10 minuts per a la sortida cadascú al tee del forat que ens correspon.
Quan arribo ja hi ha dos companys esperant en Javier, juvenil, i en Josep Maria, sènior, ens falta un que arriba poc abans del coet que indica la sortida, juga substituint el que havia de venir i no s'ha presentat. En Jordi, hcp 4, és qui ha de començar, hem decidit sortir per ordre de hcp, un criteri com un altre qualsevol.
Fa fred, les mans estan gelades i surten el mínim de les butxaques. Per què no m'hauré comprat el guants polars de la Wilson? Hauré de tornar a Golf Usa de Badalona o bé a Mundo Golf, una botiga de la que us parlaré, si puc en el proper post.
El meu objectiu és sumar els 0,2 punts al meu handicap significat de no haver arribat als 31 punts Stableford. Els tres primers forats (15, 16 i 17) així ho pronostiquen 5 (havent tirat una bola provisional, que vaig oblidar a la gespa, doncs no estava gaire segur d'haver acabat a l'aigua), creu i 4 cops; 3 punts en tres forats no anem bé.
Estar als forats del bosc no ajuda a entrar en calor i la ma dreta segueix força gelada. Amb aquest ànim arribem al forat 18, cal saltar l'obstacle d'aigua i em duc la primera sorpresa, em quedo a dos metres del forat! Òbviament fallo el birdie i em tinc de conformar amb un par, 3 punts més a sumar a la targeta.
A mida que anem avançant vaig estabilitzant el joc, par al forat 1 i apa de nou a l'ombra dels arbres. Quatre bogeys seguits i de nou al sol als forats 6 i 7, sortida curta a tots dos, serà per l'obstacle d'aigua que comparteixen?) i dos pars més. Això va bé o no, si arribo a 31 punts mantindré el handicap. Arribem al forat 8, aquell on un dia vaig fer un Hole in One i no, avui necessito complir el par. El 9 és un forat per desentonar, torno a necessitar un doble bogey. Sort que a partir d'aquí ens espera el sol a la resta de forats. A totes aquestes hem agafat al grup que va davant nostre i com que ens toca esperar la sortida aprofito i d'una carrera en planto a la casa club, cal treure el litre d'aigua que porto begut. A la porta dues hostesses ofereixen xocolata calenta i melindros, de tornada agafo un parell i em vaig traient la jaqueta. Es nota la calor del sol.
Així reanimat afronto el últims 5 forats. Se m'ha fet curt el recorregut que portem, en Jordi ha vingut amb un company que no ha pogut jugar però que és el que més a jugat, ens ha donat savis consells entre forat i forat, llàstima que sigui tant dolent pels noms.
Acabo la volta al forat 14 amb dos pars i tres bogeys. Complim el ritual de signar targes i donar a cadascú la seva i cap a la casa club a retornar-les. Una bona encaixada de mans i un fins aviat. Ha estat un plaer compartir amb aquestes quatre persones tres hores del matí de diumenge.
Les hostesses de la xocolata no hi són, però la xocolata i els melindros si. També hem trobo amb en José Antonio, l'Albert i en David, jo no he comptat els cops de la targeta, però en José Antonio ho fa i surten 68 cops! Mai havia baixat de 72. És bo i és dolent, això vol dir que he sumat més de 36 punts stableford amb el que hauré reduït el meu handicap. Torno la targeta a la Júlia que li dóna a Yuri que s'està barallant amb l'ordinador i la resta de targetes i al carrer que hi ha tothom.
Deixem les bosses dels pals al cotxe i ens dirigim al catering, on són les dues hostesses preparant entrepans de xistorra calenta. Vi negre al porró, vi dolç a l'altre porró, pastes salades, fruits secs i patates fregides ens ajudem a esperar els resultats.
Diuen els resultats, l'Albert guanya la copa de millor infantil en handicap, i en Javier, un dels companys de joc guanya la de handicap superior, i és que ha fet una gran volta. En Sergio Marin de Castelló guanya el pernil a l'haver-se aproximat més al forat 18.
Després de les copes arriba el clàssic sorteig de regals, ampolles de vi i cava, polos i jerseis amb l'anagrama del club i arriba la segona raclette en sorteig que li toca al David i després de la raclette ve la fondue, treuen la tarja i, qui és l'afortunat? Francesc González diu l'speaker, si, jo. Com anem amb el mateix polo se senten les rialles del públic pare i fill, millor dit fill i pare seguits, quina casualitat! Ara que també em vaig dur els dos petons de rigor, no vaig tenir tanta sort com el primer classificat sènior que a més dels petons i la copa es va fer la foto amb les dues hostesses.
Finalment cap a casa a dinar i a esperar els resultats que m'ha enviat, molt amablement com sempre, en Yuri.
Finalment he fet 68 cops (51 aplicat el nou handicap) i 22 punt bruts que en net han arribat a 39. L'objectiu l'he assolit però al revés, he baixat el meu handicap a 16,8 dels 18,6 amb els que havia començat. Menys puntets a la tarja de sortida dels propers tornejos.
Ja n'estic apuntat a un altre la Ryder Gualta-Castelló per parelles amb en José Antonio, no sé però quins colors ens toquen defensar. En David i l'Albert defensaran els de Castelló l'equip amb el que participen al campionat juvenil de Catalunya.
Els resultats del David? No van ser bons, de fet ha sumat un 0,2 al seu handicap. Una volta dolenta i és que no es pot jugar, amb aquella temperatura, en pantalons curts i màniga curta des del primer forat.

dimecres, 17 d’octubre del 2007

Can Rafel

El camp de Can Rafel està situat al costat de Cervelló, millor dit entre Cervelló i Corbera de Llobregat, abans d'arribar a l'hotel que li dóna nom.
Igual que Castell de Godmar és un camp de nou forats amb dues sortides que completen un recorregut de 18 forats. És, també, un recorregut de muntanya i, també, obliga a jugar molt recte, doncs hi ha llocs que el camp es fa realment estret i les boles volen per tot arreu.
Les dues vegades que hem anat amb en David ha sigut per participar en el torneig de dijous. Molt bo el tracte de la noia de la recepció. El primer dia teníem al Dani Coleman, actual número u del rànquing català, jugant darrera nostre, aquesta i altres coses sobre el camp ens va anar explicant en Jordi, company de volta. En David va fer una bona volta que li va permetre baixar el handicap fins els 18,5 mentre que jo em vaig mantenir en els meus 21. La segona vegada que vem anar va ser al matí i ho vem fer els dos sols, més relaxats, doncs no hi havia ningú, ens va permetre fer una millor volta situant-nos tots dos en els 72 cops.
Fa goig de jugar i gaudir de l'indret, un dia amb més temps anirem al restaurant, mencionat a la Guia Michelin com a "BIG GOURMAND".

dilluns, 8 d’octubre del 2007

Castell de Godmar

El camp de Pitch & Putt Castell de Godmar està a Badalona, situat a la faldilla de la serralada litoral i aprofitant les antigues terrasses de cultiu.Un camp de nou forats de doble sortida que obliga a jugar molt recte, o bé aprofitar les parets i taluds per tal que la bola vagi on tu vols, però com et despistis una mica i el vol sigui cap a la banda contrària ja et pots anar preparant a perdre boles i a fer un resultat desastrós. No entraré en el recorregut forat a forat, ja hi ha en Quim Riera que ho té al seu web. La primera vegada que hi vaig anar va ser per participar al torneig dels dimecres amb en David, ens calien dos resultats oficials per tal de tenir handicap. La primera impressió, després del camí d'arribada i del parking, la tens quan entres per la portalada que dona accés a la casa club, antigues cavallerisses del Castell, molt ben feta la restauració i condicionament. El tracte de la recepció immillorable i quan veus l'esforç que estan fent de popularitzar aquest esport entre els nens i nenes, segons em deia en Toni Enciso un dels professionals del camp ja tenen més de 90 entre iniciació i perfeccionament, veus que aquesta és la línia adequada. Estic a veure si aconsegueixo convèncer l'Anna perquè s'apunti als cursos, crec que val la pena 35€ hora i mitja cada dissabte, amb els partit del David crec que ho podem compaginar.
Ja us dic un camp des del que es veu el mar, un recorregut molt tècnic que obliga a jugar amb pitch i sand però també molt divertit amb uns greens per a mi lents i un lloc on fàcilment et trobes com a casa.

divendres, 21 de setembre del 2007

P&P Castelló-Empuriabrava

Aquest és el camp en el que vaig fer el meu primer torneig, un nocturn Greensome, fent parella amb l'amic José Antonio Díaz. En David feia parella amb l'Albert, el seu fill.
És un camp que he fet posteriorment de dia. És pla i diàfan, amb arbres que encara estan creixent, ja en parlarem d'aquí uns anys, i que no molesten gaire, uns llacs dels que et vas recordant al llarg del camí i uns bunkers ben cuidats. Recorda una mica al camp de Gualta tant en distàncies com amb la cura que està tractada l'herba.
El torneig nocturn va ser molt divertit, les boles portaven uns bastonets de llum que permetien trobar-les i, com que flotaven, era molt divertit veure-les surant als llacs.
He tingut la sort de poder compartir algunes estones amb els habituals del camp, homes i dones que estan, gairebé, des de que obren fins que tanquen el camp. En aquest sentit és un camp molt familiar.
En David s’ha enrolat en l’equip juvenil que participa en l’interclubs a la categoria promoció.
Ens hem plantejat, també, participar en algun torneig dels que es fan abans de final d’any.

divendres, 14 de setembre del 2007

Pitch & Putt Gualta

Gualta és com casa meva. El camp on he aprés a jugar gràcies a la paciència d'en Pere Portell i el camp on més sovint hi jugo, malgrat que de vegades estigui fins a dos mesos sense agafar un pal.
És un camp pla de divuit forats amb dues zones. Una es la del bosc, forats 2, 3, 4, 5, 8, 9, 17 i 18 (aquest últim amb un obstacle d'aigua entre el tee i el green), en la que tens arbres a costat i costat i on les branques destorben força i obliguen a tenir una bona la línea de tir. L'altra és pot dividir en dos, els forats d'aigua, 6, 7, 14, 15 i 16, i els forats que no en tenen 1, 10, 11, 12 i 13.
També té dues sortides per forat EPPA (1.244 m.) i FIPPA (1.711 m), amb colors taronja i groc.
El camp de pràctiques té tees coberts i il·luminats, un putting green de 18 forats i una zona d'aproximació amb bunker.
El tracte de les tres persones de la recepció, Yuri, Júlia i Raquel, sempre ha estat molt agradable correcte i m'han ajudat en tot allò que he necessitat del camp.
A la seva web podeu trobar-hi totes les dades.
Malgrat que és el meu camp fins ara només he participat en el Torneig de Nit sobre un recorregut dels nou primers forats, fent parella amb en David. El torneig fou força divertit malgrat que vem tenir problemes en trovar les boles doncs en ser fluorescent calia carregar-les de llum a cada cop. En finalitzar el torneig repartiment de premis i sorteig de regals. A mi entre les rialles de la familia i amics em va tocar una capsa de 24 cervesses AK Damm que obriré quan finalitzi la dieta.
Volem millorar la nostra participació en els tornejos de Gualta amb la participació a les proves programades fins a final d'any.

dimarts, 11 de setembre del 2007

El primer torneig puntuable

Com ja deia teníem pressa per participar en algun torneig abans que en David haguès de sortir al camp de Teià defensant la samarreta de l'equip d'iniciació de Castellò-Empuriabrava.
El primer torneig que hi havia més a ma era l'"expres" dels dimecres de Castell de Godmar, així que després de dinar vem agafar el cotxe i amb les indicacions diverses, i l'ajuda inestimable del tomtom, ens vem dirigir cap a Badalona, amb l’Anna a participar en el torneig malgrat no coneixíem el camp de res,.
Ens vem apuntar i ens vem dirigir a la sortida on ens van emparellar amb dos jugadors més, en José i en Jordi. Cal dir també que hi havia que esperar torn per sortir. Jo ja m'ho esperava tot, en Jordi sortia amb dos pals, un putt i un wedge de 56º.
Quan vem començar a parlar es van veure les diferències de cada parella, el nostre objectiu era acabar entre els 72 i els 80 cops, el d'ells acabar entre els 50 i els 54 cops. A mi em va tocar marcar la tarja d’en José on figurava un hcp de (+) 4. Després mirant la web de la Federació he vist que està en el num 36 del ranking.
No faré una descripció exhaustiva del camp, la podeu trobar a la web d’en Quim Riera, ara el que si que us puc dir és que és un camp de dos pals, com anava en Jordi, wedge i putt; és un camp on cal anar molt bé de direcció doncs els carrers són molt estrets i cal saber mesurar molt bé les forces, doncs tot són terrasses i, normalment, jugues de terrassa superior a inferior. No té res a veure amb Gualta ni amb Castelló, malgrat aquest últim només l'hagi vist de nit.
Vaig veure el primer "Hole in One" de la mà d’en José Posilio i vaig gaudir dels consells que ens anava donant en Jordi Clotet, a qui sempre els hi agrairé, de la mateixa manera que intentaré guardar la bola que em va regalar al finalitzar l’últim forat del torneig a les 9 en punt del vespre, gairebé sense veure’ns. El resultat final ha estat de 80 cops malgrat que l'important és anar sumant resultats per aconseguir el handicap.
Molt agradables les persones de la recepció del camp on estan apostant per l'escola de golf per a nens i nenes. Si l'Anna vol em sembla que la inscriuré per tal que hi faci les classes per aprendre a jugar. Em va donar molt bona impressió més que la instal·lació el tracte de les persones que hi ha.