Open Castelló-Gualta. Segona Volta - Gualta.

Vaig acabar el darrer post dient "si el 21 d'octubre a les 9 del matí estàvem a 6 graus imagineu-vos a quants estarem el 18 de novembre" bé, ara ja ho sé: 1 sota zero a la sortida de l'Estartit i, pel que va comentar en Marc, a 4 sota zero a alguns greens del camp. En tots els anys que fa que tinc casa a l'Estartit és el primer novembre que recordo que fes tant de fred.
Però nosaltres puntuals. "Inasequibles al desaliento". Havíem quedat a les 08:10 amb en José Antonio i l'Albert per anar plegats al camp i, d'aquesta manera, deixar l'altre cotxe a les dones per què poguessin anar a l'entrega de premis. Fred en feia i molt. Carreguem bosses de pals i marxem cap el camp. El termòmetre del cotxe començava marcant 8 graus, els del pàrquing però poc a poc anava baixant, fins que a la rotonda de la Torre Gran es va situar als -1º, temperatura que ens va acompanyar fins a l'aparcament que, curiosament degut a l'hora que era estava gairebé buit. No més calia, però, mirar la gespa del 10, la de la zona de pràctiques i la del putting green per veure que havia gelat i que encara hauria de passar una bona estona per tal que tornés a un estat jugable.
Ens calcem sabates i roba d’abric i ens dirigim a complir el protocol de retirar la targeta. De camí sento algú que diu que els remuntadors estaven a l'altre costat. I és què, com ja us he dit, el camp estava ben blanc.
A la recepció la Raquel i la Júlia es barallen amb l'ordinador i ja comenten que a les 9 de sortir res de res, que tots els greens estan gelats i que ja anirà avisant. Deixo doncs que segueixin amb la seva feina i vaig a parlar amb tots els coneguts que s'hi van aplegant a la porta.
Finalment a tres quarts d'onze ens dirigim al tee del 3 per trobar-nos amb la parella amb qui passarem el matí. També un pare amb el seu fill, en Plácido i en Javier, amb aquest últim ja vaig coincidir al torneig de tardor.
Canvi de targetes i sorteig d'ordre de sortida, en Javier és qui surt primer al tenir el handicap més baix.
En David va començar "fred" mentre jo aconsegueixo el parell del camp. Així anem forat a forat fins que arribem al del sis, on en David signa la seva primera creu i, mentre estem patejant, sento com quelcom caigués a l'aigua i els crits d'una dona del grup que estava al green del 7, miro al llac i em veig al David amb mitg cos dins de l'aigua. Correm a treure'l però ell ja ha aconseguit sortir sol. Havia relliscat a la gespa gelada.
Després de l'ensurt resulta que en David signa dos parells seguits. El vaig enviar a la recepció, on la Júlia li va dir que no més li podia passar a ell, a comprar mitjons secs (al final quatre parells) i vem trucar a la seva mare per tal que portés pantalons secs de recanvi. Degut a l'ensurt anem acumulant una mica de retard, en David es canvia tres vegades més de mitjons, i ja no acaba d'agafar el joc.
Al final signem un 71 net que ens va situar en el lloc 40 de 45, i en la classificació handicap ens van quedar 57 cops i al lloc 38. Com veieu, si mireu l'altre resultat, molt pitjor que a Castelló i és que, com us deia, ens van faltar els parells d'en David.
Finalment, a quarts de tres, entrega de premis, i de la copa al capità de l'equip campió, Gualta, amb el que durant un any més la tindrem a la nostra vitrina. A tot això la Montse esdevé, per atzars de la tecnologia en la fotògrafa oficial de l'entrega de premis.
També era l'hora del sorteig de records. A Plácido i Javier una gorra de cada camp (en van acumulant doncs a Castelló els hi va tocar el mateix). A José Antonio i Albert tres pilotes serigrafiades de cada camp. Com que no hi havia ni cervesa ni aparells de cuina pensava que no ens tocaria res però en Marc treu la targeta i diu el nostre nom. El premi: una tovallola de cada camp, i és que era normal que fos així.
No sé si podrem participar al campionat del dia 2 de desembre Torneig Creu Roja. Si és així ja trobareu el post.